Perfils moleculars i micro-espectroscòpics integrals de carcinomes de mama

Resum del projecte

El tractament neoadjuvant és una estratègia cada vegada més utilitzada en carcinomes de mama (breast carcinomas en anglès, BC), especialment en els subtipus Her2 positius i triple negatius (TNBC) aconseguint una taxa de respostes completes patològiques al voltant del 30-50% dels casos segons diferents estudis Això ha suposat un gran avanç en el pronòstic d’aquesta malaltia a l’associar-se a una major supervivència en aquests subtipus. No obstant això, un percentatge de pacients no responen bé a la neoadjuvància, quedant per aclarir en gran mesura els mecanismes subjacents a la resistència a aquest tipus de tractament. Entre ells es comencen a conèixer certes alteracions genètiques i fenotípiques encara escassament definides.

En aquest projecte analitzem una sèrie de pacients amb carcinomes mamaris infiltrants primaris que inclourà casos retrospectius i prospectius de fenotips Her2 +, triples negatius i luminals B tractats amb quimioteràpia neoadjuvant i que constarà de responedors bons (resposta patològica completa, o RPC) i dolents, en els quals s’analitzarà l’existència d’alteracions en diversos processos i vies per mitjà d’un panell ampli de gens amb una plataforma multigènica (nCounter, Nanostring). Aquesta caracterització transcripcional es realitzarà en mostres de biòpsia pre-tractament i, en els casos sense RPC, en tumors residuals. Alguns casos tindran metàstasi a distància aparellades, el que permetrà una tipificació al llarg de diverses fases de la progressió tumoral. S’analitzarà el tipus de resposta inflamatòria pre- i post tractament així com l’expressió del marcador PDL1 en cèl·lules tumorals i inflamatòries. Les troballes moleculars es validaran en models in vitro i in vivo sobre línies cel·lulars de càncer de mama naïve i resistents a la teràpia. S’estudiarà l’ús de la microespectroscopia Raman per al tipatge de mostres de mama i el seu ús en entorn clínic.